La cuina afrodisíaca: companya ancestral dels amants

Des de l’antiguitat l’home i la dona s’han servit de recursos culinaris per seduir al seu amant. De manera conscient o inconscient, totes les mans entren a la cuina amb la intenció de transformar una cistella d’ingredients en un menú. Aquells que entren a cuinar sempre pretenen agradar i ser valorats en la taula, i com no! Qui no s’ha posat a cuinar pensant en el seu amor desitjant seduir-lo amb un deliciós àpat?

Ja a la Bíblia se’ns mostra a Eva seduint Adam amb una poma. En l’antiguitat es creia que tots els fruits que tenien similitud amb els òrgans genitals eren afrodisíacs, com l’alvocat, amb forma de testicle, les figues, que recorden la vulva d’una dona, etc. Més tard també es va creure que tot allò que era exòtic, que venia de llunyanes terres, havia de ser afrodisíac.

Utilitzar els aliments com a poció seductora ha estat un recurs utilitzat des dels grecs i els romans en les seves grans bacanals, on el raïm i els rostits cuinats amb canyella i espècies omplien les seves orgies; fins als egipcis. Qui no sap que Cleopatra es banyava en llet amb canyella i mel, i després feia preparar suculents plats amb tot tipus d’espècies potenciadores del desig per així embogir als seus amants?

A l’Orient, els llibres sagrats i del bon amor tàntric parlen de la importància de l’ús del gingebre, la canyella, la mel, l’anís estrellat, els pebres … per potenciar la virilitat i la fertilitat de les dones. També a la història de l’art renaixentista, podem veure a gran quantitat de madones amb una granada a la mà, símbol de fertilitat.

Encara que parlar de sexe ha resultat ser un tema tabú al llarg de la història, mai s’han deixat d’utilitzar ingredients i beuratges afrodisíacs per aconseguir despertar l’erotisme dels pretendents. Sense anar més lluny, en la tradició cinematogràfica hem pogut veure que en diferents pel·lícules el fil conductor és la seducció dels amants a partir d’una prèvia trobada culinària. A Com aigua per a xocolata (1992), veiem com entrava en èxtasi orgàsmic tota una família al degustar un guisat cuinat amb pètals de rosa i tota l’energia i desig de la cuinera, que tan sols podia aspirar a somiar que cuina per al seu amant.

O a Chocolat (2000), el pecaminós cacau portat pels asteques desperta els sentits i provoca tota mena d’emocions en els clients que entren a la bomboneria. La rebosteria guaria tota mena de relacions personals amb el bombó o pastís adequat per a cadascú.

A l’exquisida La jove de les espècies (2005), veiem tot tipus de situacions entre personatges de diferents cultures, edats i condicions, que van a la botiga de les espècies a la recerca d’una solució als seus problemes. La comunicació de la protagonista amb ells és realment màgica i ens descobreixen tot un món paral·lel. Podem gaudir d’unes imatges on les espècies parlen en silenci a la bella dona que les proporciona a la seva peculiar botiga.

Hi ha un altre film on les espècies també es converteixen en les protagonistes de trobades familiars, amors i desamors. A Un toc de canyella (2003) se’ns mostra la connexió que té un nen des de la seva tendra infància amb les espècies, gràcies als savis consells del seu avi. Jugar a cuinetes es converteix en la seva obsessió, primer amb la seva amigueta de la seva mateixa edat, i després sol, i en qualsevol lloc per poder cobrir les seves necessitats emotives. A la pel·lícula fins i tot se suggereix que per saber si una persona és acceptable per a entaular una relació de parella haurà de saber utilitzar les espècies correctament. Per a això es reuneix tota la família per veure cuinar la futura esposa.

Les pel·lícules i novel·les són mostra de l’ús tan peculiar dels aliments afrodisíacs que han fet els humans des de diferents cultures i èpoques. Realment és un plaer descobrir que hi ha ingredients, com les espècies o la xocolata, que poden ajudar-nos a viure la vida amb la calor i la màgia que requereixen certes situacions.

Extret del llibre de la Gavina Las 69 recetas más afrodisíacas de la cocina vegetariana